Jornada d’exposicions: “Trata de personas”

thmeuv0kms
Els nostres companys ens han posat al dia de la greu problemàtica que pateixen milions de dones a tot el món, les quals són raptades i traslladades a la força dels seus països d’origen per explotar-les sexualment en contra de la seva voluntat, a través de la violència i les amenaces.

El perfil de les víctimes sol seguir el mateix partó, dones immigrants amb problemes econòmics, principalment de països d’Europa de l’est, africà o Àsia, que són enganyades o captades a la força i traslladades dels seus llocs d’origen cap a altres països més desenvolupats.

Una de les dades que més em va impactar va ser que la “trata de persones” situa a Espanya com el tercer país del món que més es beneficia d’aquest negoci de màfies i prostíbuls. I una altra dada esgarrifosa és que només l’1% de totes les dones raptades tenen la possibilitat d’escapar.

Actuacions d’èxit

thj4sn3dl1

 

Jornada d’exposicions: Islamofòbia

untitled

Avui les nostres companyes ens han fet una petita introducció sobre la problemàtica de la islamofòbia als carrers i les terribles conseqüències que arrosseguen milers de persones pel simple fet de defensar una religió, que últimament està sent molt castigada socialment.

S’entén per islamofòbia aquell sentiment de rebuig i hostilitat cap a l’islam, i tots aquells musulmans que en formen part.

Aquest concepte va començar arran dels atemptats del 11S de Nova York, i no ha parat de créixer fins al dia d’avui, on personalment considero que aquest estigma que es té envers la comunitat musulmana ha arribat a a la cota més alta, i malauradament seguirà creixent fins a límits inimaginables.

La islamofòbia no és més que un clar exemple de l’extensió d’uns prejudicis que es creen evers certes persones musulmanes, on es fa un judici de valor negatiu de manera errònia a les persones, sense tenir cap tipus de prova.

Em sembla bastant vergonyós que en ple segle XXI, part de la societat pensi que com els terroristes culpables d’alguns atemptats i protagonistes de la guerra de Síria són musulmans, ja significa que quasi tota la comunitat musulmana són terroristes o sospitosos de ser-ho. Segons aquesta manera de pensar, jo no suportaria als alemanys perquè consideraria que tots són uns nazis assassins. Oi que sona bastant estúpid això? Doncs el mateix passa amb la islamofòbia

Finalment, les companyes que han abordat aquesta problemàtica han sortit al carrer a fer una enquesta per veure si la gent era capaç d’identificar al terrorista enmig de tres fotografies de musulmans (només un era el terrorista). Volien demostrar com la gent relaciona l’aparença d’una persona amb l’etiqueta de terrorista.

untitled

Participació com a finalitat i eina de la ciutadania

Per què participar?

c

A través d’aquesta gràfica, es pot comprovar que la participació és un element clau a l’hora de manifestar el dret a expressar-se i a ser escolat, i un pilar bàsic d’una democràcia activa i participativa.

La participació com a dret

La participació és un procés d’aprenentatge constant on la ciutadania té el poder, i segons un servidor, l’obligació de transformar la societat. És cert que la participació és un acte totalment voluntari, perquè si no no estaríem parlant de democràcia, però considero que si volem recuperar els poders públics que els polítics ens han pres en els últims anys, els ciutadans inconformistes que somien amb país més igualitari estan en l’obligació de lluitar i alçar la veu.ca

La participació és un dret que la ciutadania té dins d’un país democràtic, i que es pot utilitzar perfectament per influir en la decisió dels afers públics que afecten a la societat. La participació és llavors una arma de doble fil, ja que es pot considerar com una eina per aconseguir un objectiu, i la vegada el propi procés de participació ja és una finalitat.

 

Escala de participació

cas

L’escala de la participació és una figura metafòrica creada per Sherry Arnstein (1969) per avaluar els diferents graus de participació ciutadana, L’escala compta amb vuit esglaons, els més alts representen un major grau de poder de la ciutadania. Els esglaons inferiors es consideren models de participació “enganyosa”, “no-participació” o substituts d’una veritable participació. Els esglaons de la zona mitjana corresponen a un grau de “formulisme”, que relaciona amb el tokenismo i no arriba a l’etiqueta de “poder ciutadà”. La utilitat d’una classificació com aquesta per a la ciutadania és que, amb aquest coneixement, possibilita valorar quin tipus de participació se’ls ofereix i, potser, demandar nivells de participació genuïna.

Nivell de la no-participación

  • Esglaó 1:  Manipulació: Distorsió de la participació com a eina dels qui posseeixen el poder. Es tracta d’enganyar a la població en un suposat procés de participació en el qual no se’ls informa correctament i tampoc se’ls consulta de forma adequada.
  • Esglaó 2: Teràpia: Els qui administren aquesta forma de participació assumeixen que la falta de poder és sinònim de malaltia mental i, sota aquest supòsit, creen un entorn on la ciutadania s’esplaï o se’ls tracti però sense atendre a la seva expressió.

Nivell del formulisme

  • Esglaó 3: Informació: S’estableix un canal unidireccional en el qual es facilita informació de les seves intencions però sense donar opció a la rèplica. Informar a la ciutadania dels seus drets, responsabilitats i opcions pot ser el primer i més important pas per legitimar la seva participació. No obstant això, si es tracta d’un canal unidireccional, en el qual no hi ha lloc a la negociació, la participació no es completa.
  • Esglaó 4: Consulta: Es crea un entorn d’expressió de la ciutadania i atenció a la mateixa, encara que sense el compromís de tractar, tenir en compte i incorporar les seves opinions a les decisions finals.
  • Esglaó 5: “Aplacador”: S’accepten algunes propostes de la ciutadania que serveixin com a mostra de les intencions dels qui ostenten el poder, però sense permetre’ls ser partícips reals de les decisions globals.

Nivell de la participació:

  • Esglaó 6: Col·laboració: És un procés de negociació derivat de les demandes ciutadanes però conduït per una minoria poderosa en tots els seus àmbits.
  •  Esglaó 7: Delegació de poder: En aquest esglaó, la ciutadania compta amb àmbits en els quals la seva opinió preval sobre la minoria poderosa.
  • Esglaó 8: Control ciutadà: En el qual la ciutadania participa sense la tutela del govern.

Sherry Arnstein (1969), Escala de participació

Què entenc finalment per participació?

A través dels diversos materials obtinguts fins ara i la curta experiència que tinc en la coneixença de l’educació social, puc definir la participació com:

Un dret de la ciutadania en el qual aquesta es té l’oportunitat d’alçar la veu i sortir al carrer per comunicar la seva opinió, idees o necessitats, sempre i quan es dugui a terme de manera pacífica i democràtica, per tal de què la demanda sigui escoltada i valorada seriosament amb l’objectiu d’aportar solucions creatives davant problemes de millora de la qualitat de vida, fugir de la burocratització i tenir en compte la realitat més quotidiana.

La idea força d’aquest concepte trobo que seria que la ciutadania ha de recuperar, si és que alguna vegada l’ha tingut, el protagonisme del poder ciutadà per tal d’ocupar l’espai públic que legítimament hauria de ser nostra, i incidir més en les polítiques que ens influeixen directament, per tal de reduir les desigualtats existents.pa

 

 

Primer contacte amb el concepte PARTICIPACIÓ

Avui a classe, hem tingut el primer contacte amb un dels conceptes clau que influeixen de manera clara dins el món de l’educació social i la seva pràctica educativa. La metodologia utilitzada pel professor a l’hora d’introduir-nos dins d’aquest concepte ha sigut, una vegada més, de manera dinàmica i originat. Per grups de treball, ha repartit una gran quantitat de papers a cada grup amb una paraula escrita a cada paper, i l’objectiu era definir a través d’aquestes paraules que enteníem nosaltres per participació. El resultat del nostre grup va ser el següent:

 

“Acció d’una persona o grup que es compromet i coopera en certes activitats, basat en el respecte i les necessitats grupals, on es comparteixen opinions i objectius comuns dins de la mateixa realitat social. Perquè la participació sigui més eficaç, és necessari que hi hagi una organització estructural i una planificació prèvia, per tal d’assolir els objectius.”

Edu Úbeda, Judit Torres, Ariadna Gisbert i Ariadna Gonzalez

Després de compartir la nostra definició amb el grup classe i escoltar als altres grups hem obert un petit debat sobre la visió de cadascú respecte al significat del concepte participació i la influència que aquest té dins l’educació social. Trobo que és molt positiu poder tenir espais de debat al voltant de conceptes claus com és aquest, ja que l’opinió d’altres persones aporta punts de vista diferents sobre el mateix tema i considero que són enriquidors pel grup classe. El tema de poder debatre és un element clau que està estretament relacionat amb la participació, ja que dóna l’oportunitat de compartir els pensaments i opinions de les persones voluntàriament amb l’objectiu de construir alguna cosa conjuntament a través de les aportacions del grup classe.

Finalment, l’Antonio, tutor de l’assignatura, ha passat un power point respecte al concepte de participació que ha aportat elements essencials per entendre aquest concepte tan estretament lligat amb la pràctica de l’educació social. En la següent entrada del blog es continuarà treballant aquest concepte que tant a donat de parlar a partir del material obtingut del power point.

parti

 

Jornada d’exposicions: Discapacitat i sexualitat

untitled

Aquesta exposició una de les que més em va agrada, ja que tal temática posa a sobre la taula un tema en el qual jo mai i havia pensat, i personalment en va arribar al cor.

Justament abans de veure l’exposició, vaig veure un programa a Tv3 molt interessant, anomenat Jo també vull sexe!, que parlava d’aquesta problemàtica que pateixen totes les persones amb diversitat funcional.

A través del documental i l’exposició dels meus companys, la meva mirada entorn del col·lectiu amb diversitat funcional ha canviat dràsticament, ja que m’ha entrat la curiositat d’aprofundir sobre els drets i necessitats que aquestes persones tenen, i que podem fer els edcadors socials al respecte.

Es va parlar de multitud de temes al voltant d’aquesta problemàtica, i que personalment considero que s’hauria de fer més per visibilitzar l’abandonament que pateixen totes aquelles persones que tenen algun tipus de discapacitat. A continuació comparteixo alguns del titulars que vaig extreure d’aquesta exposició tan interessant.

  • Com es tracta la necessitat sexual d’aquestes persones?
  • La manca d’intimitat que aquest col·lectiu està condemnat assumir
  • Se’ls posa etiquetes com ASEXUALS
  • Dificultats l’hora de contactar amb assistents sexuals
  • Canviar la mira de la societat envers la sexualitat dels “discapacitats”
  • S’han de construir discursos positius envers les capacitats de cadascú i no etiquetar per la seva discapacitat.

Per saber més sobre la “incapacitat” que les persones amb diversitat funcional pateixen en seu dia a dia, podeu dirigir-vos a la següent pàgina web, on es mostra tot un projecte que treballa entorn aquesta temàtica.

“Yes we Fuck”

images

Taula rodona, Ateneu Popular Nou Barris

drets

Avui hem tingut el plaer de ser invitats a una taula rodona proposada per l’Ateneu Popular de Nou Barris, on coincidint amb la setmana d’accions educatives pel dret a emigrar, hem pogut escoltar un debat sobre temes tan candents com ho són les fronteres o el dret a refugi.

Primer de tot vam visionar un vídeo elaborat per uns joves del barri on cadascun d’ells descrivia amb les seves paraules que són les fronteres i la seva opinió al respecte. Eren joves entre 13 i 17 anys aproximadament, però el seu testimoni em va sorprendre de manera molt positiva, ja que tenien una perspectiva molt profunda sobre un tema tan sensible com aquest.

El pensament divergent d’aquells joves se’m va contagiar automàticament, ja que vaig emfatitzar totalment amb la seva manera de pensar i posar nom a una problemàtica tan de moda com són les fronteres. Segons la majoria dels testimonis, consideraven les fronteres com barreres mentals, més que físiques, que els humans ens hem imposat al llarg del temps i que s’han convertit en barreres socials escenificades físicament amb murs o altres elements arquitectònics. De seguida em va venir una pregunta al cap: les fronteres físiques s’han creat a través dels prejudicis humans envers els “immigrants”, o ha sigut a l’inrevés, que a través dels murs o barreres físiques hem considerat que tot aquell que no es troba dins del nostre territori ha de ser rebutjat?

Una de les frases que em va donar temps a escoltar abans que marxés al dentista, va ser la d’una dona que es deia Merche Ochoa i que formava part de metge sense fronteres. Aquesta dona afirmava que la curiositat mata la por, i que per tant, la majoria de coses que ens fan por o influeixen negativament en el nostre pensament prové en molts casos de la desconeixença i la ignorància. A través d’aquest concepte tan interessant que la Merche ha posat a sobre la taula, sobre un debat intern en la meva psique, en la qual és molt possible que un servidor utilitzi l’argument d’aquesta dona per afrontar els diferents obstacles o prejudicis que tinc envers algunes situacions de la meva vida.

0012790456

15M, el despertar de les places

images3rlf84xg

A partir del documental “El despertar de la plazas“, vam obrir un debat a classe sobre les idees més potents que ens van suggerir aquells 45 minuts de sensibilització ciutadana.
El visionat mostra com va succeir el moviment del 15M a Barcelona, a través d’imatges, vídeos i testimonis involucrats en aquest acte tan significatiu.

El 15M, també anomenat moviment dels indignats, va ser un dels actes de transformació social més multitudinari que es recorda en els últims anys a nivell estatal, on es van manifestar de manera pacífica, una gran quantitat de persones i col·lectius d’arreu d’Espanya per demanar una democràcia més participativa. El moviment reivindicava una democràcia que tingués en compte les demandes i necessitats reals de la ciutadania, una democràcia allunyada del bipartidisme imperant en aquell moment (PP i PSOE), dels bancs i multinacionals, qui són únics els únics gestors dels poders públics i polítics.

Aquesta mobilització social es va dur a terme de la participació de moltes persones amb un objectiu comú, ser escoltats. Però tots hem sigut testimonis de com les forces policials gestionen la llibertat d’expressió en el nostre meravellós país. Una brutalitat policial totalment gratuïta provocada per uns “criminals” que han comès un acte “tan greu” de reivindicar-se pacíficament per drets tan elementals com són la sanitat, la cultura o l’educació o la manca de feina.

resum2011carrega-mossos-placa-catalunya_613748764_17536284_651x366

Un altre de les idees que més m’ha indignat arran del documental i d’escoltar certs canals informatius, és la criminalització d’alguns mitjans de comunicació envers les manifestacions pacífiques i mobilitzacions socials. Amb el pas del temps, m’adono que la meva manera de pensar s’està convertint en un pensament bastant crític, amb el qual penso que els canals de comunicació estan estretament lligats amb els poders polítics, i un servidor discrepa molt més que fa uns anys sobretot el que es diu a la tele o la ràdio.

Percebo que hi ha un cert temor per part de la política tradicional i els oligopolis que ens governen, en què la ciutadania es desperti d’aquesta anestèsia amb la qual ha tingut dormida a la societat, i alci la veu per manifestar-se i revelar-se. A través dels mitjans de comunicació i els testimonis de bastants polítics en relació al 15M, sembla que estan en contra de fer política a carrer, on els protagonistes són totes aquelles persones que tenen alguna cosa a dir.

Però el 15M, tot i que fins ara he nomenat només coses negatives, ha aportat a la nostra societat una gran quantitat d’elements positius que s’han convertit en la llavor d’una democràcia participativa que espero que creixi de manera sana. Aquest moviment social ha deixat clar que la ciutadania té molt a dir, té necessitats i demandes que han de ser escolades, ha visibilitat molts dels conflictes que estan emmalaltint al sistema democràtic estatal i que han ser canviats. S’ha demostrat que la unió fa la força, una força formada per gran nombre de persones que a priori semblen molt diferents però que lluiten per un motiu semblant. Una força sorgida d’una organització popular i de multitud d’assemblees, on es debatia de manera totalment oberta sobre el full de ruta a seguir.

Per acabar aquesta entrada, acabaré compartint dues frases del documental que més m’han donat que pensar:

“La política no significa únicament votar cada 4 anys”
“La policia no està preparada per la no-violencia”

Documental “El despertar de las plazas”