Menjadors socials

thsm6ykz65

El treball en grup que he dut a terme en aquesta assignatura ha girat al voltant de la temàtica dels menjadors socials i tot el que l’envolta. A través de la recerca i la investigació, hem analitzat les funcions que realitzen i com ho porten a terme, també ens hem fixat en les diferents experiències que s’han aplicat a altres llocs de Barcelona i han portat un punt de vista diferent a l’hora de portar a terme nous projectes. A continuació comparteixo la meva reflexió personal sobretot el que m’ha suscitat l’experiència de elaborar aquest treball.

Estigmatització, aquella paraula amb la qual abans de fer aquest treball etiquetàvem la funció dels menjadors socials i la gent que hi acudia, resulta que per mi aquest concepte a desaparegut en relació als denominats Centres de Serveis. Després de conèixer la realitat que viu el centre Canpedró, i coincidint amb el que diu la meva companya Judit Torres, puc assegurar que la famosa estigmatització que tant ens agrada utilitzar als estudiants d’Educació Social, no és més que una creença que porta a cadascú de nosaltres a rebutjar, evitar o témer a certes persones o col·lectius. Per tant, l’estigmatització no és un fet que sorgeixi a causa de la funció que exerceix un menjador social i la seva visibilització de la pobresa, sinó que som tots nosaltres, la gent que passa pel carrer o tots aquells que no coneixen veritablement què és un centre de serveis, els qui hem creat la paraula estigmatitzar, i les conseqüències que aquest concepte arrossega.

Arran d’aquesta petita reflexió, em pregunto per què jo des d’un principi etiquetava als menjadors socials com a institucions que visibilitzaven la pobresa dels ciutadans, i no com una eina social integradora i acollidora. Doncs la resposta l’he trobat ràpidament, i és que considero que la gran quantitat de prejudicis i estereotips que alimenten a l’estigmatització de les persones provenen de la desconeixença, la ignorància i la falta d’empatia per part de la societat. Per això, reconec que jo he sigut el primer a etiquetar aquestes institucions i a tots els usuaris dels serveis que ofereix el Centre Canpedró. A través de la desconeixença del concepte de menjador social, el meu cap havia creat un estima institucional envers aquests centres, i qüestionava l’efectivitat de les funcions que exercien envers totes aquelles persones en situacions precàries. Gràcies a aquest treball, a part de conèixer realment que és un menjador social i el seu funcionament, he après una lliçó molt important, i és que mai haig de posar etiquetes a les coses quan realment no conec la realitat que m’envolta.

Per concloure la meva reflexió personal em pregunto, com a futur educador social que serè, com ho faré per eradicar o mitigar l’estigmatització de la societat envers altres individus o col·lectius, quan jo sóc el primer que ho fa?

thg2bpwhe3

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s