La joventut del s. XX

La tasca d’aquesta setmana ha sigut treballar l’article de “Generación XX. Teorías sobre la juventud en la era contemporánea” de Carles Feixa

L’article es dedica a fer un viatge per l’era contemporània (s. XX), descrivint les característiques més significatives de les diferents tipologies de joventut que han anat succeint durant les deu dècades del segle. Sobretot, de cada tipologia de joventut mostra com aquesta irromp en l’escena pública per convertir-se en protagonista de diferents transformacions socials com poden ser la lluita per la pau, la irrupció de les drogues, la globalització, la filosofia del rock com a forma de vida…

El debat a classe va començar quan el professor ens va pregunta que entenem per joventut, i gairebé totes les respostes van ser molt similars, ja que gairebé tothom interpreta la joventut com etapa de la vida que es troba entre infantesa i l’edat madura.

 

Opinió personal del concepte JOVENTUT

Personalment, considero que la paraula joventut implica molt més que un simple interval de temps entre dues etapes de la vida. Jo considero la joventut com un concepte més espiritual, on és impossible encasellar-la en cap interval de temps. És un element que no té edat, sinó que és una característicament de la nostra ànima. Trobo que la joventut és un estat d’ànim que pren força en aquelles situacions en la qual les persones tenen ganes viure, de fer coses, d’innovar, d’arriscar-se, de no conformar-se, d’experimentar, etc.

El professor ha compartit amb nosaltres que segons la manera d’entendre la joventut, hi ha 3 dimensions simbòliques d’aquesta:

• Juvenilista: Joventut com a una etapa plena, quelcom positiu.
• Adultocràtica: Joventut com procés de transició per arribar a l’edat adulta.
• Ciutadanista: Joventut com a conjunt de persones de drets i deures que s’han d’involucrar per transformar la realitat.

Segons això, la definició dels acadèmics i de gran part de la societat en general considera la joventut com Adultocràtica. Però el concepte joventut que jo he defensat no considero que sigui un procés de transició per arribar a l’edat adulta, sinó una etapa plena que comprèn tota una vida. Per tant, en el meu ideari d’aquest concepte considero la joventut com Juvenilista.