La joventut del s. XX

La tasca d’aquesta setmana ha sigut treballar l’article de “Generación XX. Teorías sobre la juventud en la era contemporánea” de Carles Feixa

L’article es dedica a fer un viatge per l’era contemporània (s. XX), descrivint les característiques més significatives de les diferents tipologies de joventut que han anat succeint durant les deu dècades del segle. Sobretot, de cada tipologia de joventut mostra com aquesta irromp en l’escena pública per convertir-se en protagonista de diferents transformacions socials com poden ser la lluita per la pau, la irrupció de les drogues, la globalització, la filosofia del rock com a forma de vida…

El debat a classe va començar quan el professor ens va pregunta que entenem per joventut, i gairebé totes les respostes van ser molt similars, ja que gairebé tothom interpreta la joventut com etapa de la vida que es troba entre infantesa i l’edat madura.

 

Opinió personal del concepte JOVENTUT

Personalment, considero que la paraula joventut implica molt més que un simple interval de temps entre dues etapes de la vida. Jo considero la joventut com un concepte més espiritual, on és impossible encasellar-la en cap interval de temps. És un element que no té edat, sinó que és una característicament de la nostra ànima. Trobo que la joventut és un estat d’ànim que pren força en aquelles situacions en la qual les persones tenen ganes viure, de fer coses, d’innovar, d’arriscar-se, de no conformar-se, d’experimentar, etc.

El professor ha compartit amb nosaltres que segons la manera d’entendre la joventut, hi ha 3 dimensions simbòliques d’aquesta:

  • Juvenilista: Joventut com a una etapa plena, quelcom positiu.
  • Adultocràtica: Joventut com procés de transició per arribar a l’edat adulta.
  • Ciutadanista: Joventut com a conjunt de persones de drets i deures que s’han d’involucrar per transformar la realitat.

Segons això, la definició dels acadèmics i de gran part de la societat en general considera la joventut com Adultocràtica. Però el concepte joventut que jo he defensat no considero que sigui un procés de transició per arribar a l’edat adulta, sinó una etapa plena que comprèn tota una vida. Per tant, en el meu ideari d’aquest concepte considero la joventut com Juvenilista.

thhmkgxk1l

Cas pràctic: Casal de joves

Avui, a la classe d’Interrogants i Reptes de l’Educació Social, el professor ens ha proposat fer un cas pràctic que consisteix a gestionar un cassal de joves, situat en un barri de la perifèria de Barcelona. Prèviament a elaborar l’activitat, ens hem dividit per grups de treball, i una vegada més, l’objectiu del professor ha sigut fomentat el treball en equip per tal d’assolir la competència de saber de treballar de manera cooperativa i consensuada amb altres persones.

La següent imatge mostra la teoria del cas pràctic

fullsizerender-1

El cas pràctic planteja que som els encarregats d’organitzar la gestió d’un casal de joves d’un barri de Barcelona, tenint en compte les característiques que es mostren en el cas: finançament, la història del centre, equipament actual, recursos, situació etc, l’activitat planteja quina seria l’estratègia a seguir per tal de generar un espai d’oci des dels joves i pels joves. A continuació adjunto el resultat del meu grup de treball i la resolució del cas real que el professor ens ha facilitat.


L’activitat en si m’ha semblat interessant, ja que per un moment hem fugit de la pura assimilació de conceptes que el sol impartir a totes les assignatures, i ens hem posat a prova dins de manera més pràctica i recreant la situació que el cas plantejava.
L’execució l’hem dut a terme de manera satisfactòria, però en el procés hem tingut petits debats grupals sobre la definició d’objectius o metodologies a seguir, tot i que finalment hem sabut treure endavant gràcies a l’alta capacitat de diàleg.

Conferència Micromasclisme

Avui, 24 d’octubre de del 2016, la Facultat d’Educació de Mundet ha tingut el plaer de rebre a en Ruben Sanchez, i escoltar una de les seves interessants conferències sobre el micromasclisme. Com bé he explicat en l’entada de blog anterior, en Ruben és psicòleg,  educador social, formador en matèria de violència masclista, agent digualtat, i l’autor del Blog El dit a la nafra i del llibre  La mirada de Michone.

Abans de centrar-se en treballar en el sector de la violència de gènere, en Rubèn gosa d’una dilatada experiència laboral en l’àmbit social. La seva trajectòria professional passa per  un menjador escolar del barri de la mina (tot una aventura), casals d’estiu, educador de carrer o Centre de Justícia del Carmel. Va ser en aquest últim, que com a conseqüència de la realitat que va viure dins d’aquella institució, és va donar compte de la magnitud de la  problemàtica de la violència masclista.

Dins la institució de Centres de justícia del Carmel, va notar que la violència és un estil de vida, i no pas un fet aïllat. Les drogues, la delinqüència i les agressions físiques i verbals eren el pa de cada dia, fins al punt de que tot això estava normalitzat dins d’aquella institució. En resum, un ambient  carregat d’exclusió i marginació social

El seu contacte amb l’àmbit de la violència de gènere va arribar quan va anar a treballar a un centre on només hi havien dones víctimes de diferents delictes, i va ser en aquell precís moment on en Rubèn va direccionar la seva tasca professional socioeducativa cap aquell col·lectiu.

El funcionament o la metodologia que fan servir els homes envers les seves víctimes sol ser la mateixa en molts casos. Les agressions es solen amagar, l’home intimida a la dona perquè no digui rés, intenta aïllar-la de la família i les amistats per tal de que no trobi cap altre suport que no sigui ell (el propi agressor). És per aquest motiu que són moltes més les agressions masclistes existents que les que estan registrades.  Per això la importància de promoure accions  per encoratjar a les dones maltractades o amenaçades a què denunciïn la seva situació.

Denominació política

Malgrat tot l’esforç que s’ha dut a terme per visibilitar l’estigma de la violència masclista durant els últims anys, sembla que partits polítics com el PP i el seu germà petit C’s, encara no sé per quin motiu, volen fer un pas enrere i denominar la violència masclista a “violència intrafamiliar”. Les coses clares, quasi totes les agressions registrades i denunciades que succeeixen en el nucli familiar tenen com a protagonista a l’home com agressor i la dona com a víctima. Per això no trobo cap sentit  a la proposta de C’s de denominar violència intrafamiliar a unes accions totalment masclistes en la gran majoria de casos.

Denuncies falses, el gran “mite”

Des de 2007 s’ha tipificat el mite de les famoses denúncies falses per part de dones. I partir d’aquí s’ha creat un cert prejudici contra les dones ja que molta gent considera que la gran multitud de denuncies són falses, i que les dones en molts casos es volen fer les víctimes d’avant de situacions inexistents. Però molta de les persones que hi ha molt de victimisme entorn a la violència masclista, no sap o no es vol donar compte de què els casos registrats només són la punta de l’iceberg, i que són moltes més dones que pateixen agressions físiques, verbals i emocionals les que no denuncien, enfront les que si que ho fan.

Què és el micromasclisme?

Si surts al carrer i preguntes a la gent si coneix el concepte de micromasclisme, normalment et contestaran que són comportaments masclistes molt petits  o potser sense importància. Però realment no és això.

El micromasclisme són abusos de poder, moltes vegades invisibles, d’aquí el terme micro, difícils de detectar, que són les bases perquè es produeixin altres formes de violència masclista. Per poder detectar aquest tipus de conducta necessites un microscopi “lila o violeta”, això vol dir que normalment has tenir un punt de vista des del mateix gènere per poder identificar aquestes conductes.

Durant la conferència, en Rubèn ha anat utilitzant terminologia que m’ha resultat interessant i m’ha ajudat a entendre aquest concepte que poc a poc s’està donant conèixer, com per exemple, que el micromasclisme és el combustible del patriarcat, que és un marc per construir relacions basades en la dominació i abús, i que els micromasclismes són una prolongació de l’estil patriarcal que imperat durant la existència de l’ésser humà.

Per entendre millor què és el mircormasclisme, es primordial posar alguns exemples d’aquestes conductes com per exemple:

  • Una parella (noi i noia) demana al cambrer una cervesa i una aigua,  i normalment quan ve el cambrer col·loca la cervesa d’avant el noi i l’aigua a la noia. El mateix passaria si es demanen una hamburguesa i una ensalada, on l’hamburguesa aniria cap a l’home, i es pressuposa que la dona demana l’ensalada per aquells prejudicis que hi ha entorn les dones de cuidar la línia.
  • Els canviadors de nadons sempre estan dintre dels lavabos de les dones. I si ets un home i necessites canviar al teu fill que fas???

El micromasclisme implica poder, desigualtat, exclusió social, opressió. Des del punt de vista del mascle, la dona només és un objecte, i com a “cosa” què és, no té drets, per tal no pot defensar-se.

Un altre del punts interesants d’aquest concepte és la identificació projectiva del homes cap a les dones, on  el mascle acusa  a la dona dels defectes que té ell, per tal de treure’s part de la pressió o sentiment de culpa.

Tinc una pregunta pel Rubèn 

Vaig preguntar-li a en Rubèn si, tenint en compte que són les estructures socials qui són les causants dels micromasclimes i la violència masclista, com podiem canviar aquestes estructures per poder mitigar aquesta situació?

La seva resposta va ser clara:

  • Sobretot el que s’ha de fer és endurir el sistema judicial i codi penal entorn al càstig i les penes de presó que han de rebre els agressors. Durant la conferència va destacar reiteradament que la sensació  impunitat dels agressors és un element clau a l’hora d’agredir a la dona.
  • En segon lloc, el sistema educatiu és un pilar bàsic per eradicació els comportaments masclistes esdevinguts a la nostra societat, per això, s’ha de seguir treballant i enfocar tasca educativa entorn a la coeducació.
  • I per últim, però no menys important, s’han de trencar les sistemes piramidals on les relacions de poder no ajuden  a eradicar els comportaments masclistes, i buscar un sistema més comunitari, on les forces socials tinguin més pes.

Opinió personal

 Tot i que ja són molts anys que s’està lluitant per aconseguir la somiada igualtat de gènere, la bretxa existent encara és molt visible, i malauradament són les nostres, mares, filles, germanes o amigues les que ho pateixen dia a dia. Des de el punt de vista de la educació social, és més que evident que encara queda molta feina per fer, tot i que estem en la bona direcció, trobo que avancem a passos de formiga.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Estadístiques desigualtat de gènere

Violeta Nuñez -Participación y  Educación Social

El text analitza el recorregut històric de les pràctiques socials que s’exercien des dels inicis de l’edat moderna fins a l’actualitat, i mostra l’evolució d’una pràctica únicament de control social a la pràctica educativa actual. La lectura m’ha proporcionat elements claus per conèixer per entendre una petita part de la història de la socioeducació.

A continuació compartiré amb vosaltres els conceptes més potents i que m’han cridat més l’atenció:

Control social en els inicis de la modernitat

A finals del segle XVIII, apareix el concepte d’higienisme: Ciència preventiva i disciplina mèdica independent de caràcter “medico-social”, on la necessitat de mantenir determinades condicions de salubritat en l’ambient de la ciutat va ser el motor d’aquest corrent. Aquesta pràctica no és més un discurs social hegemònic de control social del medi urbà, enfocat al control social de la població més pobre de la societat, la qual es considerava un sector perillós per la salubritat comunitària. La metodologia que seguia aquest discurs són tres conceptes que també es podrien utilitzar perfectament en la pràctica socioeducativa del moment, Intervenir, prevenir i estadística.

El concepte estadística dona molt de parlar, ja que no és simplement un recompte de la població pobre o miserable sinó que és una forma d’ordenament social, ja que serveix per establir jerarquies i enquadrar els diferents sectors de la societat. Si hagués de comparar aquella manera de fer amb la problemàtica social que vivim avui dia, diria que el que l’higienisme és una manera d’estratificar a la població d’aleshores per tal de tenir-la controlada i/o vigilada. Aquesta vigilància i control social per part de les rendes altes evers les més baixes, ha servit sempre per mantenir l’estat u quo de les classes benestants, pel qual, mantenir aquesta jerarquització de classes és una manera efectiva que tenen alguns per tal de seguir gaudint d’una posició privilegiada.

Elements positius de la evolució del corrent higienista

  • Inserció laboral, educació i atenció mèdica com a pilars bàsics d’una societat sana.
  • Emergència de noves professions de caràcter social encarregades de difondre aquest nou estil de vida
  • Mantenir el nou estil de vida a través de competències legals (regles preventives i sancions)
  • Ampliació dels drets civils i socials (emergència de la ciutadania)

 

Influència de la Pedagogia Social

Un dels elements que m’ha semblat interessant d’aquest viatge cronològic que la Vileta Nuñez plasma en aquest text, és que el naixement de la Pedagogia Social va ser una eina per desemmascarar la lògica higienista més tradicional, basada principalment en el control poblacional. Aquesta ciència pedagògica posa en evidència l’higienisme, mostrant tots els defectes i males praxis que delimitaven el poder de la ciutadania per tal de tenir-la controlada i vigilada. La pedagogia social aporta alternatives molt eficaces al neohigienisme (herència de l’higienisme), i ens apropa cada vegada més al concepte d’educació social.

La importància de l’educació social

 un paper molt important a l’hora de trencar barreres socials que separen i estratifiquen a la població, ja que dins la naturalesa d’aquesta pràctica educativa, es troba la de facilitar la creació de teixits xarxes socials que empoderin a la ciutadania per tal que aquesta es desprengui de l’estàndard social en el qual ha sigut encasellada.

Trobo interessant la concepció que la Violeta Nuñez té respecte a la educació social, “educación social como antidestino ” (entenent destí com acceptació de les incapacitats que els poderosos ens implanten de manera predeterminada). Aquesta afirmació és un símil molt adequat en la tasca de l’educador/a social, ja que trobo essencial que la praxi educativa giri al voltant d’estimular a les persones i dotar-les de confiança per tal de construir el seu propi camí, un camí lliure d’etiquetes i prejudicis, un camí sense “camises de força” que impedeixin el lliure desenvolupament de l’ésser humà.

Jornada de protesta, 17N!

El Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)  va convocar una vaga el 17 de Novembre per demanar a l’Estat una educació pública gratuïta.
Segons el SEPC,
El sistema de preus a Catalunya ha experimentat en sis anys tres modificacions diferents creant fins a cinc nivells diferents de taxes: a la majoria de titulacions s’ha acabat passant d’un nivell intermedi a un de superior, és a dir, de major cost econòmic per l’estudiant. D’aquesta manera, veiem com el preu per estudiar un grau a la universitat pública ha incrementat entre un 69 i un 291%, segons el tipus de grau.
comunicat-768x620.png
Segons un informe de  l’ OSU (observatori del sistema universitari),  Catalunya és la comunitat autònoma on els estudis de grau són més cars i té les taxes més cares dels màsters públics. Per aquest motiu trobo totalment justificable que els sindicats estudiantils mobilitzin a la comunitat educativa per sortir al carrer i reivindicar una educació pública de qualitat, i totalment accessible per a qui ho desitgi.
Actualment, i segons les taxes tan altes que l’Estat imposa, considero que els estudis superiors, malauradament,  són un privilegi només per a uns quants afortunats que poden pagar aquelles desmesurades taxes, i aquells pocs que són premiats amb escasses beques.
A dia d’avui, ens hem de conformar que l’educació universitària sigui un privilegi??? Doncs salta a la vista que no, per això és tant important reivindicar les nostres demandes a través de jornades de protesta, on la participació de la comunitat educativa s’ha de fer notar, respectar, i escoltar les seves demandes.
Com a alumne universitari que sóc, aquesta situació m’afecta directament, ja que haig de fer malabars per pagar les taxes més cares de tot Espanya, quan en alguns països del nord d’Europa l’educació universitària és totalment gratuïta. Per fer-nos una idea, pagar la universitat al nostre meravellós país costa 20 vagades més que Alemania.
14607143229310
Trobats en aquesta injusta situació, no tenim altre opció que manisfestar-nos a través de processos participatius amb l’objectiu que les nostres demandes siguin escoltades.
El tipus de participació que promouen els sindicats estudiantils, jo els definiria com a participació comunitària i política. Participació comunitària perquè una gran part de nosaltres compartim el mateix entorn social i geogràfic, tenim les mateixes preocupacions i necessitats. I participació política perquè l’objectiu de la protesta pretén intervenir i revertir algunes decisions polítiques.
Per a més informació

Conferència: Cultura i mobilització social

xavi

A la conferència d’avui, dia 7 de novembre de 2016, ens ha visitat un altre amic del nostre professor i company de professió, en Xavier Franc.

En Xavier ha estudiat el grau d’Educació Social a la Universitat de Barcelona, i és el director del centre Cívic el Coll, situat al carrer aldea, 15 08023 Barcelona.

El Centre Cívic El Coll – La Bruguera és un equipament municipal que ofereix serveis i activitats adreçades a totes les edats. El centre cívic és un espai de trobada i de difusió obert a totes les manifestacions socials i culturals.

Centre Cívic el Coll – La Bruguera

coll

Durant la xerrada a fet una repassada general per la seva trajectòria professional que no ha deixat indiferent a ningú, ja que a través de la seva dilatada experiència hem pogut escoltar de primera mà els diferents itineraris que un professional de l’animació sociocultural i l’educació social pot donar en aquesta societat.

Al llarg de la seva vida s’ha dedicat en la lluita per la transformació social, on a través de diferents tasques no ha parat de reivindicar el poder de la ciutadania a través de processos de participació social. Durant molts anys, la tasca principal d’en Xavier Franc ha sigut la de generar moviments socials a través de casals de joves i altres espais, on la societat si veies involucrat i tingués el dret a participar. En Xavier un gran defensor dels moviments social per tal d’apoderar a la gent a recuperar el poder públic que legítimament haurà de ser nostre. L’objectiu de la transformació social és donar veu aquells que no se senten escoltats, i no conformar-se amb un discurs establert que ve promocionat i imposat per terceres persones.

Són els veïns dels barris els agents socials mobilitzadors principals que han de lluitar per transformar la realitat social del barri, i solucionar els possibles problemes que van sorgint. Per tant, els subjectes de la ciutadania són qui generen els canvis socials, on la pròpia comunitat és la qui s’ha d’organitzar per gestionar el procés de transformació social.

És just en aquest punt on l’educador social té un paper molt important, i és el d’estimular a la gent perquè s’empoderi i es motivi per tal de generar moviments socials que sorgeixi de la ciutadania, on es reivindiquin demandes i necessitats pròpies. Segons en Xavier, l’educador social és un agent clau a l’hora d’intervenir en els conflictes entre entitats comunitàries, ja que té la capacitat per resoldre els conflictes a través de la mediació, de cedir, de respectar a l’altre, de dialogar i cohesionar les parts enfrontades.

Per acabar aquesta entrada, m’agradaria ressaltar un dels elements importants amb el qual el nostre invitat s’ha mostrat molt desacord, i és el fet d’estar contractat sota la precarietat del conveni de lleure. Totes les persones que treballem dins d’aquest àmbit (menjadors escolars, suport educatiu, animació sociocultural, activitats extraescolars, casals de Nadal, Setmana Santa i estiu, cases de colònies…), coneixem la crua realitat que aquest conveni proporciona. Tots coincidim en què aquest conveni no reflecteix salarialment la tasca tan important que exercim, i que per tant s’ha de lluitar perquè es reconegui millor econòmicament la feina de tot aquell col·lectiu que es troba dintre del conveni de lleure.

ll

Conferència: Centre Cruïlla Ciutat Meridiana

Un dia més, el tutor de l’assignatura, l’Antonio Alcàntara, ens hadeleitat” amb una altra espectacular conferència i ha aconseguit que en Mariano Hernando i el Juanfra Carrasco, educadors socials que treballen en el Centre Cruïlla Ciutat Meridiana, vinguin a la nostra aula a fer una xerrada sobre la realitat social que es viu a Nou Barris i com aquest centre ajuda a infants/joves/adolescents i les seves famílies a dotar-los d’aquelles capacitats que els ajuden a inserir-se social i laboralment dins la comunitat.

Que és el Centre Cruïlla Ciutat Meridiana?

ciutatmeridiana

El Centre Cruïlla Ciutat Meridiana són les instal·lacions on s’executen els programes i serveis de la  PES Cruïlla (Plataforma d’Educació Social). Aquesta plataforma és una entitat privada d’iniciativa social, sense afany de lucre, que pertany a “Salesians Sant Jordi”, entitat que aglutina les plataformes socials dels Salesians de Catalunya. Promou diversos projectes educatius i de prevenció per a infants, adolescents i joves de les famílies més necessitades de la zona.

La PES Cruïlla té com a marc d’acció preferent els barris de la Zona Nord de Nou Barris: Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana.  I centra la seva tasca educativa en els àmbits del lleure, la inserció sociolaboral, l’educació formal i la dinamització comunitària.

Els objectius generals de la PES Cruïlla són els següents:

  • Prioritzar una educació centrada en la persona, des de l’acollida incondicional.
  • Promocionar una educació integral per tal que les persones siguin autònomes, reflexives, crítiques i constructives en la transformació del seu entorn.
  • Afavorir la promoció dels valors més significatius.
  • Treballar des d’una vessant preventiva.
  • Afavorir la inserció sociolaboral de joves amb especials dificultats.

PES Cruïlla

Serveis i programes que ofereix el centre:

  • UEC (Unitat d’Escolarització compartida)
  • Centre Obert
  • ISL(Serveis d’inserció sociolaboral)
  • Pilot d’atenció integral a famílies
  • Mou-te
  • Suma
  • Suma accés

 

Reflexió personal

Durant la xerrada, tant en Juanfra com en Mariano s’han dedicat a explicar que és el Centre Cruïlla, com funciona i quins serveis ofereixen. Però també ens han posat al dia de la difícil situació que viu el districte, concretament els barris de la Zona Nord de Nou Barris: Vallbona, Torre Baró i Ciutat Meridiana. Han visibilitzat la realitat que aquesta zona de Barcelona pateix dia a dia, una zona que per la seva situació geogràfica i social, es troba una mica marginada per part de les institucions.

Sense anar més lluny, durant aquests anys de crisi econòmica el barri de Ciutat Meridiana ha passat a ser “Villa Deshaucio“, ja que és la barri on es localitzen més desnonaments d’Espanya en els últims anys, concretament el carrer Perefita s’emporta la medalla d’or en aquesta vergonyosa competició

Noticia diari

Per lluitar contra aquest estigma el projecte educatiu del Centre Cruïlla ofereix una gama de programes i serveis per revertir la precària situació del barri i transforma-la de l’actual “Ciutat Deshauci” per “Ciutat Esperança”. Un dels serveis directament relacionats amb aquesta finalitat és el Pla Comunitari, on el grup motor del centre impulsen i dinamitzen les línies d’actuació d’aquest Pla Comunitari de Ciutat Meridiana per transformar-lo i donar-li la dignitat que es mereix.

I per acabar, m’agradaria destacar un dels conceptes més potents de la xerrada i és que la pràctica socioeducativa que impera dins d’aquest projecte educatiu gira al voltant de tres elements interconnectats entres sí.

⇒ PROTAGONISME
⇒ PARTICIPACIÓ
⇒MOTIVACIÓ

esperana