Conferència: Kasal Jove de Roquetes

Introducció

Avui hem tingut el gust de rebre a la sala d’actes de la universitat a membres del Kasal Jove de Roquetes, i personatges que van participar en el procés participatiu per la creació i remodelació del skatepark del districte de Nou Barris, Barcelona. Situat a la perifèria de la ciutat és una de les zones que més està patint la crisi. El Kasal és gestionat pels joves del barri a través d’una associació que es diu Rocket Project. I la seva principal finalitat és la transformació social a través de la participació i la cultura.

roKasal jove de Roquetes

 

El tema principal de la conferència és explicar com es va dur a terme el procés de participació ciutadà l’hora de demanar a l’ajuntament de Barcelona un espai públic d’oci, a través de la creació d’un skatepark, i la remodelació d’aquest espai uns anys més tard.

L’skatepark es va construir l’any 92, amb la intenció per part de l’ajuntament de maquillar la ciutat per l’arribada de les olimpíades d’aquell mateix any. Però amb el pas del temps, l’espai es va fer malbé, i va ser a través del procés participatiu que es va aconseguir que l’ajuntament decidís remodelar l’eskatepark. S’ha d’esmentar que l’ajuntament tenia interès a remodelar l’espai perquè volia acollir els XGMAES, i necessitava tenir un mínim de tres espais “decents” per poder patinar.


El concepte més potent de la conferència és el procés de participació i transformació social que van dur diferents agents socials (skaters, veïns, Kasal Jove de Roquetes, polítics, arquitectes i educadors socials) per tal d’aconseguir un espai públic d’oci comunitari.

Abans de la famosa remodelació del skatepark, la gent usuària d’aquell espai va dur a terme moltes accions prèvies per tal de reivindicar un espai públic d’oci, a través de diverses accions com:

  • Remodelar les pistes personalment (van rebre multes per fer-ho)
  • Gravar un vídeo per denunciar la seva situació i reivindicar-se
  • Organitzaven festes per recol·lectar diners per invertir-lo en calaixos i altres instal·lacions de l’skatepark

El resultat final d’aquest moviment social és el de, a través de la construcció de l’skatepart, crear un espai públic d’oci comunitari que tothom pogués gaudir, tant patinadors en general com famílies i veïns. La interacció entre diferents col·lectius es pacifica i democràtica. És un espai integrador, ja que les instal·lacions són utilitzades de manera respectuosa per diferents usuaris com són skaters, skuters, bmx, patins de línia… És un espai veritablement públic per a tothom, no només per a la gent usuària de les pistes sinó que totes les persones respectuoses amb l’espai i són benvingudes.

Conceptes potents de la conferència

⇒ Un dels elements que més m’ha agradat de la xerrada és el d’anomenar el procés com un espai híbrid, on s’ajunta arquitectura, educació social, participació ciutadana, diàleg amb institucions.

⇒ Seguint el paradigma que hem creat a l’assignatura d’Interrogants i Reptes de futur, el més important de tot aquest moviment social no és la finalitat (creació i remodelació del skatepart) sinó el procés pel qual s’ha aconseguit la finalitat. El procés participatiu executat per skaters, arquitectes, agents públics, polítics, veïns del barri i membres del Kasal Jove de Roquetes és el principal protagonista i guanyador d’aquesta iniciativa ciutadana, on s’ha dut a terme un exercici de poder ciutadà que visibilitza la capacitat que la participació ciutadana té quan s’ho proposa.

⇒ L’educador social no lidera el procés, sinó que actua com a ACOMPANYADOR del procés educatiu, és un “SUPORT “. Actua com un element que ajuda a la ciutadania a apoderar-se i que sigui ella qui lideri el procés.

⇒ Aquesta eina de mobilització social forma part de l’essència del districte Nou Barris, ja que la unitat veïnal sempre ha sigut un factor important a l’hora de manifestar-se a l’ajuntament perquè escoltin les seves demandes i necessitats bàsiques, socials o d’oci.

⇒ Per últim, el concepte més potent que extrec de la conferència és la importància de l’existència dels CONFLICTES en la nostra vida. Alguns agents socials, com els polítics, volen garantir l’absència de conflictes a través de l’establiment del sectarisme, on cadascú ha d’anar pel seu lloc, sense xocar amb ningú per tal d’evitar a tota costa l’aparició d’algun conflicte. Però des del punt de vista de l’educació social, no s’ha de tenir por al conflicte, sinó tot el contrari, ja que són una mostra de la nostra identitat com a persones. Des dels inicis de la humanitat sempre hi ha hagut conflictes, i la tasca de l’educador social és medià de manera assertiva i democràtica en el conflicte i proporcionar eines per poder resoldre’ls.

Vídeo de la inaguració de l’skatepark (remodelació 2015)

Qui és en Ruben Sanchez?

Demà, 24 d’octubre de 2016, vindrà Ruben Shanchez a fer una conferència a la Universitat de Barcelona, en la Facultat d’Educació, on ens parlarà sobre el micromasclisme, un tema estrictament relacionat amb la formació d’educadors socials, en el quan encara queda molta feina per fer.

Ruben Shanchez, psicòleg,  educador social, formador en matèria de violència masclista i agent digualtat, és l’autor del Blog El dit a la nafra i del llibre La mirada de Michone. En Ruben és manifesta com un dels pocs homes que lluita activament contra les violències masclistes, un dels pocs homes que alça la veu en contra dels feminicidis.

Fent una ullada a la pàgina principal del  blog El dit a la nafra, durant la seva carta de presentació no es para de repetir la paraula “mansplaining”, i com que no tinc ni idea del que significa, i trobo que molta gent tampoc ho sap, ho compartiré amb tots vosaltres.

El concepte mansplaining comprèn una mescla heterogènia de comportaments que tenen en comú el menyspreu del parlant cap a qui escolta per l’únic fet que qui escolta és una dona i per tant li suposa una capacitat de comprensió inferior a la d’un home. Aquest concepte també inclou situacions en les quals un home monopolitza la conversa amb l’únic propòsit de vanar-se i aparentar ser més culte que la dona que escolta

curiositats.cat

A continuació, us deixo un petit video del Tornino, un microespai feminista del programa La Tuerca, on s’explica i  defineix perfectament amb un to sarcàstic,  que és el “mansplaining”.

que és el mansplaining

descarga

 

 

 

 

Carnaval de Blogs 2016

carnavaldeblogs_cat

Com a motiu de celebració del Dia Internacional de l’Educació Social, 2 d’octubre, s’ha dut a terme la 4a edició del Carnaval de Blogs, on 24 veus diferents ens han donat la seva opinió sobre el tema d’aquest any: L’educació social com a garant dels drets de la ciutadania. A través dels següents hashtags es va poder seguir al moment aquesta pluja d’opinions i punts de vista sobre aquesta temàtica.

Després de llegir alguns dels blogs del festival i posar-ho en comú a classe a través d’un interessant debat, trobo oportú compartir en aquest blog el meu punt de vista sobre l’educació social com a garant dels drets de la ciutadania.

Si busquem el significat d’educació social, el Codi Deontològic de l’educador i l’educadora social defineix aquest com:

“Dret de la ciutadania que es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter pedagògic, generadora de contextos educatius i accions mediadores i formatives, que son àmbit de competència professional de l’educador social i que possibilita”

Codi Deontològic de l’educador i l’educadora social

Segons les bases del nostre país, aquest té l’obligació de garantir l’Estat del Benestar a totes les persones, i per cobrir totes les necessitats bàsiques i socials de la ciutadania es necessiten moltes eines que interactuïn entre si per tal de garantir una vida digna a totes les persones. Per tant, jo considero que la figura de l’educador social és una peça necessària a l’hora d’intervenir en els processos de desenvolupament d’aquelles persones que necessitin un acompanyament socioeducatiu durant algun moment de la seva vida.

Pensar que l’educació social és un dret de la ciutadania està molt bé, una teoria molt legítima tenint en compte que ho avalen els marcs jurídics internacionals, nacionals i autonòmics, com per exemple la declaració dels Drets humans i la Constitució Espanyola.

La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 ratificada pel nostre país el 1976. L’article 26 exposa:

  1. Tota persona té dret a l’educació.
  2. L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals.

L’article 27 de la Constitució Espanyola de 1978 afirma:

1. Tothom té dret a l’educació.
2. L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals.”

Però malauradament tots coneixem la crua realitat que ens envolta, i és que Espanya no té prou poder econòmic per garantir l’Estat del Benestar a tota la ciutadania. Els recursos amb els quals treballen els serveis socials i entitats privades són finits, i això significa que s’ha de revisar minuciosament cada cas abans de poder oferir les ajudes corresponents. Per tant, coincidint amb una aportació que va fer el nostre professor d’Història de l’Educació Social, el senyor Carlos Sanchez, temo que la pressió per part de les institucions que ens contractin converteixi als educadors/es socials en vigilants i gestors de la caritat o la pobresa.

th0ga8q8m0

Los retos de la educación en la modernidad líquida

images

Idees principals

⇒Síndrome de la impaciència: Els nord-americans, i la gran majoria de la humanitat, han descobert ja fa estona que és molt millor comprar el que abans s’havia de preparar, amb l’objectiu de no perdre temps i estalviar-se l’esforç de cuinar. Si ho portem a l’extrem, fins i tot hi ha nens que pensen que perquè malgastar les seves precioses mandíbules mastegant una granítica poma o pelar-se una taronja, si simplement poden agafar un “tetrabric” de suc i veure-se’l.

Estratificació de les persones en relació al temps que triguem a obtenir una cosa: Sembla que la població es divideix entre aquells que tenen la capacitat i els mitjans per obtenir les coses que volen al moment, i aquells altres que no tenen dita capacitat i han d’esperar durant un temps. Avui dia, la demora o l’espera vers al nou producte és un signe d’inferioritat d’avant els altres i un possible estigma social. Com molt bé afirma el senyor Bauman, que la posició jeràrquica de cadascú està determinada per la capacitat de reduir l’espai-temps que separa el desig de la seva satisfacció.

Educació, producte o procés? Per descomptat que l’educació és un procés quantitatiu i qualitatiu que dura tota la vida, i no disposa de cap tipus de frontera, només les que un mateix es vulgui posar. L’educació no és un producte que arriba a la seva plenitud quan et gradues, sinó que és un procés que t’acompanya durant tot el recorregut, i dia a dia et converteix en millor persona.

Interrogants i reptes de l’educador social

⇒ Com a futur educador social, trobo que tenim l’obligació, o almenys està en les nostres mans, de fomentar valors importants com l’esforç, el sacrifici o el compromís.

⇒ Conscienciar a la societat, i sobretot als infants, de la importància del menjar saludable. Fugint d’aquesta manera de les comoditats que ofereixen els restaurants de menjar ràpid i els menjar precuinats.

⇒ Trobo que un dels reptes més importants que hem sorgeixen després d’haver llegit el text de Bauman, és el de com ho farem els educadors per intentar mitigar la forta jerarquització que s’ha establert en la societat, i que ha augmentada sobretot en temps de crisi econòmica.

No estic d’acord amb

⇒ Coincidint amb el sr. Myers, trobo que l’educació no és com passar-se un joc de la “play”, que arribes a l’última pantalla i ja l’has completat, sinó que l’educació té infinites pantalles i  escenaris que poden ser totalment diferents.

descarga